RSS

"Sr. Rajoy, hi ha alternatives"

Wed, 18 Apr 2012 16:16:31 +0200

El passat 9 de març ens adreçàvem al Sr. Rajoy per fer-li una crida a ser escoltades, nosaltres i tots i totes els que, després, el dia 29 de març li van demostrar a ell i al seu partit, sortint de manera massiva al carrer, que no estàvem d’acord amb la reforma laboral tirada endavant amb els vots del PP i de CiU. Això no vol dir que no siguem solidaris amb la necessitat de prendre mesures i propiciar les reformes que s’han de fer en el mercat laboral, com en altres àmbits. És evident que no vam estar escoltats, és evident també que el Sr. Rajoy només té activada l’orella d’escoltar mercats o, si més no, allò que quan era a l’oposició tan criticava: escoltar la Unió Europea, que ho ha de fer, és cert, però això no pot justificar ni servir d’excusa per adoptar mesures com la reforma laboral que ens ocupa.

Els socialistes tenim idees i projectes alternatius al que ens posa sobre la taula la dreta espanyola o catalana i vam presentar al Congrés dels Diputats un text alternatiu a la reforma laboral, que, a més de ser constitucional, explora vies diferents de creació d’ocupació i lluita contra l’atur per tal d’aconseguir millors resultats dels que el propi Sr. Rajoy augura a la seva proposta. Ell mateix ens diu que anem a 600.000 aturats més aquest any. Dóna tota la impressió que el President del Govern i PP i CiU es resignen i opten per ser aplaudits pels més poderosos.

El que nosaltres li diem és que es pot apostar pel foment de la contractació d’aturats per part de petites i mitjanes empreses a través del contracte del foment de l’ocupació, que cal incorporar bonificacions en la Seguretat Social en el cas de la contractació de joves, dones, majors de 45 anys i discapacitats. Ja ho vam defensar en el nostre programa electoral i continua essent vigent. El nostre text alternatiu aposta per l’atorgament de crèdits per cada nou contracte i una subvenció de 2 punts de tipus d’interès durant tota la vida del crèdit fins un màxim de 3.000 euros, en contraposició al contracte “anomenat indefinit” amb un període prova d’un any i amb un acomiadament de cost zero.

Contràriament a la pretensió de la reforma laboral de la dreta que té com objectiu l’abaratiment de l’acomiadament, el nostre text recupera les quanties d’indemnització de 45 dies de salari per any de servei amb el topall màxim de 42 mensualitats, entre altres mesures.

És important, al nostre entendre, la creació d’un Fons per a l’Ocupació en les petites i mitjanes empreses i per als emprenedors, que té com a finalitat donar crèdits a un tipus d’interès equivalent a l’euríbor a 12 mesos més 50 punts bàsics, que estaria dotat amb una aportació inicial de 1.000 milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat, finançat amb deute públic i dotat, a més, amb les aportacions de grans empreses a les que s’autoritzi un ERO.

Ja vam destacar la nostra oposició a l’atac als Sindicats de classe i al dret constitucional a la negociació col•lectiva. La llei que tira endavant la dreta té problemes d’equilibri entre les parts contractuals, amb una decantació clara cap al predomini d’una d’elles: del poder unilateral de l’empresari. Per això, la nostra proposta va adreçada a restablir aquest equilibri, a evitar una espiral descendent dels salaris i el dumping social.

L’oposició de PP i CiU ha impossibilitat, en rebutjar el nostre text alternatiu, que la discussió parlamentària pogués fer-se sobre la base de recuperar el diàleg social i el consens polític, d’establir un pacte per l’ocupació, restituir els drets dels treballadors, recuperar el model de negociació col•lectiva constitucional, defensar la igualtat en el marc de les relacions laborals, el crèdit com element clau de la creació d’ocupació i fixar la prioritat en polítiques actives d’ocupació de sectors especialment sensibles i desfavorits .

Ara començarà la tramitació de la Llei i ens preocupa lo clar que ho ha deixat la dreta. No està prevista l’acceptació de cap esmena que s’allunyi de l’ortodòxia imposada. Haurem perdut, un cop més, una gran ocasió, una oportunitat de buscar una sortida a la crisi que no deixi al marge a ningú i que no serveixi per afavorir la discriminació i les desigualtats.

Està clar que hi ha alternativa, que hi ha maneres diferents de donar resposta als problemes de la ciutadania, però s’ha fet palès que el Govern, el seu President i els seus socis de CiU pretenen tirar endavant mesures que no han servit ni als ciutadans ni per calmar els insaciables mercats.

Tere Cunillera i Mestres i Agnés Pardell i Ve

Una reforma laboral cara i insolidària

Tue, 27 Mar 2012 21:38:27 +0200

A mesura que analitzem la Reforma Laboral del PP, ens és evident que a més de ser clarament injusta i desequilibrada, suposa el retorn a estadis predemocràtics de la història del nostre país, sobretot pel que té de negació de drets laborals, ja assolits pels treballadors i treballadores al llarg dels últims trenta anys. És una reforma, de caire ideològic, que la dreta espanyola i catalana sempre havia desitjat, i que ara, amb l’excusa de les “exigències de la crisi econòmica” s’ha atrevit a construir sense pudor ni vergonya.

Es trenquen tot tipus d’equilibris, i la possibilitat de generar-los a partir d’estratègies de concertació, afeblint l’autoritat i la capacitat negociadora dels sindicats. Tornem al model clàssic d’empresa on s’estableixen unes relacions laborals asimètriques, que atorguen tot el pes de les decisions única i exclusivament a l’empresari, que serà el que mana i el que diu quan, com, on i per quant es treballa sense valorar ni respectar les necessitats vitals de les persones que formen part de la seva organització. I tot plegat, en nom d’una flexibilitat interna, que segons el text de la pròpia reforma, és l’alternativa a la destrucció d’ocupació.

Suposa doncs, el retorn a la cultura de la por, a l’afavoriment de climes laborals menys respirables i especialment enrarits, que facilitarà l’increment de l’estrès amb efectes negatius per la salut física i mentals de les persones treballadores. Això és contribuir a la millora de les empreses i de la seva productivitat? Com queda la responsabilitat social empresarial, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, la gestió de la diversitat de les plantilles, la negociació, la comunicació i altes qüestions que poden fer a les organitzacions més humanes i solidàries?

Moltes poden ser, per tant, les lectures d’aquesta Reforma segons la perspectiva que prenguem, una d’elles i que cal fer-ne, és l’anàlisi de la seva incidència en diferents col•lectius i grups de treballadors i treballadores. Semblen evidents tres possibles casos, els i les joves que busquen la seva primera feina, les dones que es reincorporen al mercat laboral desprès d’un període relativament llarg de tenir cura de la seva família i aquelles persones de més edat en situació d’atur de llarga durada per a les escasses oportunitats laborals que tenen per la conjuntura actual.

Però per altra banda i independentment de l’edat i del gènere, es fa visible una diferenciació de “classes” entre les mateixes persones que estan en situació d’atur, les que encara tenen prestació contributiva per a desocupació i les que ja no la tenen o bé no l’han tinguda mai. El primer dels casos és el que surt més ben parat en termes de contractació per les bonificacions i deduccions fiscals a les quals l’empresa té dret.

Si analitzem les dades de l’atur registrat a les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya el mes de febrer de 2012, es confirma que de les 641.748 persones en situació de desocupació, el 27,2% del total no cobren cap prestació, dels quals 76.544 són majors de 45 anys. És aquest grup d’edat el més castigat per la crisi representant el 59% del total de persones en situació d’atur de llarga durada.

Aquest nombre encarà es veurà incrementat en els pròxims mesos per les facilitats que la llei aporta a les empreses per abaratir l’acomiadament i dur a terme expedients de regulació sense la necessitat de l’autorització de l’administració com fins ara. Són mesures per reduir la dualitat del mercat laboral, segons indiquen, però segur que permetran acomiadar a aquelles persones de més edat que ocupen en l’organització el millor lloc de treball en termes d’estabilitat, per a contractar sobretot joves en condicions més precàries. Els primers resultats que es disposen dels efectes d’aquesta reforma laboral constaten els pitjors auguris, només durant els primers 15 dies del seu funcionament s’han presentat a Catalunya un total de 327 expedients que han afectat a més de 6.900 treballadors i treballadores. En 13 dies s’han presentat 13 ERO més que en tot el mes de febrer de 2011, afectant més del doble de persones.

Però atenció, sembla que en la nova regulació es vol reforçar els elements socials que han d’acompanyar als acomiadaments, per una banda s’incentiva que mitjançant l’autonomia col•lectiva s’estableixin prioritats de permanència en la decisió d’acomiadaments de determinats treballadors, tals com aquells amb càrregues familiars, els majors de certa edat o persones amb discapacitat. Davant d’aquesta afirmació tant ambigua, què es pot entendre? Les càrregues familiars són també familiars dependents?, què vol dir majors de certa edat? l’empresari ha de delimitar l’edat a partir de la qual considerarà quins acomiada i quins no?. Aquesta ambigüitat del Reial Decret –Llei és permanent en tota la seva redacció, en primer lloc permet decisions empresarials de caire subjectiu ocultes per suposats factors objectius, en segon lloc, l’opció d’acudir als jutjats i els seus resultats dependrà molt de la interpretació , també subjectiva, que facin de la reforma els propis jutges.

A més estem parlant d’una reforma laboral molt cara per a l’administració pública. S’afavoreix amb diners públics a una part, les empreses, amb tot tipus de bonificacions i deduccions per contractar més però en pitjors condicions, sense que a canvi es garanteixin la seva competitivitat ni la qualitat de la seva producció, mentre, que es perjudica a l’altra, els treballadors i treballadores que veuen totalment minvats el seus drets laborals i socials.

La reforma que precaritza les relacions laborals

Sun, 25 Mar 2012 22:49:56 +0200

Des de la seva aprovació l’any 1980 s’han produït 52 reformes de l’Estatut dels Treballadors. Durant aquestes més de 3 dècades , ha quedat demostrat que la creació d’ocupació depèn bàsicament del creixement econòmic i de l’estructura productiva, i no de les reformes.No cal sortir del territori per veure com aquesta setmana a Santa Perpètua, un
referèndum entre els treballadors i treballadores de Panrico donava el sí a la baixada d’un 15% dels seus propis salaris davant la possibilitat de tancar la planta productiva. Aquests i d’altres molts exemples, que coneixem de ben a prop, il·lustren que
les relacions laborals entre empresaris/àries i treballadors/es, tant en temps de bonança com en situacions complicades, s’han de tractar des del respecte a la negociació.

La reforma laboral, a part d’abaratir extremadament l’acomiadament, no s’ha fet escoltant els agents socials, no s’ha negociat com calia i ha tallat els escenaris de diàleg a l’empresa, ampliant la confrontació.

Queda prou clar, tot i que encara queden tràmits parlamentaris per matisar o no alguns punts, que es judicialitzaran moltes situacions d’acomiadament.

Des del grup socialista, al Ple municipal que es celebrarà el proper dimarts, es presentarà una moció demanant als òrgans competents que reorientin la reforma i es convoqui la mesa de diàleg social.

Joves i com ens afecta la reforma laboral

Sun, 25 Mar 2012 22:59:52 +0200

La reforma Laboral imposada per el govern del PP, als i les joves ens afecta i molt: precaritza encara molt més les nostres condicions laborals i els nostres drets laborals es veuen guillotinats en aquesta reforma. Però si a més d'aquesta reforma laboral, li sumem que aquí a Catalunya s’està produint unes retallades brutals a nivell dels serveis públics i un encariment de les taxes de les universitats públiques, tenim el binomi perfecte perquè el nostre jovent es marxi del nostre país.
Però tornant el tema que ens ocupa la reforma Laboral; el primer que haurien de dir és que cap reforma laboral crea ocupació .
Entre altres qüestions, aquesta reforma crea les classes d'aturats bons i dolents, ja que les empreses rebran bonificacions per a contractar a aturats que cobrin alguna prestació. A Catalunya durant el últim trimestre del 2011, el 86% de la franja d'edat de 16 a 24 anys no cobraven cap tipus de prestació.
Fa que l'acomiadament sigui més fàcil i barat, passa a ser de 20 dies, l'empresa podrà fer ús d'aquest, quan justifiqui per exemple tres trimestres consecutius de baixada ingressos o vendes. L’empresa podrà acomiadar sense tenir que retornar la prestació.
Crea el contracte indefinit precari, té la característica de tenir un període de prova de un any, a més a més; les empreses de menys de 50 treballadors rebran 3.000 euros de bonificacions per a contractar joves menors de 30 anys. Al mateix temps, pot obligar a una persona contractada a cobrar el 25% de l'atur que li quedi pendent el moment de la contractació . Alhora que l'empresa es deduirà fiscalment el 50% de l'atur que el treballador no hagi cobrat. Per altre banda es crea el contracte en formació per joves fins a 30 anys, fins que no es redueixi l'atur a un 15%., i que es pot prorrogar durant 3 anys.

Per la defensa del serveis públics d'ocupació, digues NO a la reforma.

Sun, 25 Mar 2012 23:06:55 +0200

Davant les preocupants estadístiques del mercat de treball, del creixement continuat de l’atur, i davant també de la qualificada pel ministre com “extremadamente agresiva” Reforma Laboral caldria suposar que el nostre govern autonòmic que, per un altre banda, considera que aquesta reforma es necessària i “esta ben orientada”, està al costat de les persones que treballen, i especialment, de las que volen treballar.

És a dir, caldria suposar, que està posant en marxa des de el serveis públics, tot un ventall d’actuacions adreçades a potenciar la recerca personalitzada i activa de feina; la formació i la qualificació professional; la prospecció i captació d’ofertes; els programes per a la inclusió social i laboral dels col•lectius més desafavorits; l’atenció especial a treballadors/es provinents d’ EROS; el suport als emprenedors/es; mesures per al creixement i consolidació de pimes; nous formats d’economia social.....

Doncs no, malgrat sorprengui, no és així!

Lluny de comptar amb tots els recursos públics existents, tant autonòmics com locals, i en col•laboració amb els agents socials i el teixit productiu, per redefinir amb urgència i reactivar tots els dispositius per atendre i donar respostes als treballadors/es a la vegada que s’ impulsen estratègies per a l’activació econòmica i la creació d’ocupació, el nostre govern sembla mirar cap un altre banda. Només cap a la contenció del dèficit i les retallades?

Els ciutadans/es continuem esperant que el nostre govern manifesti amb claredat quines són les Polítiques Actives d’Ocupació, com es concreta el model de gestió de els mateixes i quan es posaran en marxa. Les competències autonòmiques en el disseny i aplicació d’aquestes polítiques haurien de servir per introduir, des de la reforma i la innovació, i des de la corresponsabilitat i la complementarietat , unes polítiques adequades a la realitat que tenim en els nostres territoris.
Aquestes polítiques han de ser una prioritat del govern, però a les alçades de l’any en las que estem, sembla que no podem esperar que les actuacions de suport als treballadors/es arribin aviat.
Tot apunta a que, a més de no estar entre les prioritats del nostre govern, podria haver una provisió de polítiques actives al sector privat. Si es així, no podem permetre que el nostre esperat “model” no es basi en la transparència del mercat laboral i en la igualtat d’oportunitats.

La unió fa la força

Sun, 25 Mar 2012 23:51:51 +0200

El passat 12 de febrer, a cop de “decretazo”, el Govern de Mariano Rajoy aprovava la reforma laboral més agressiva que han viscut els treballadors i treballadores d’aquest país. És una reforma que té dos objectius prioritaris: liberalitzar l’acomiadament i abaratir-lo encara més, i en segon lloc reduir els drets dels treballadors i les treballadores.

El nostre mercat de treball es regula mitjançant les relacions laborals. Sindicats i patronals tenien en la negociació col•lectiva l’eina per a establir les condicions de treball, els salaris; es a dir, es negociaven els drets i deures tant de treballadors com d’empresariat. El seu resultat eren els convenis col•lectius i aquesta era la llei que regia dins l’empresa i/o sector, fins que es tornés a negociar. Tot això ja és passat.

Aquest sistema explicat de manera molt simplificada i senzilla, permetia dues qüestions bàsiques: readaptar-se a les noves situacions de l’economia cada cop que es negociava i sobretot, disposar d’un únic interlocutor en representació de persones treballadores per a tenir una major força i evitar que l’empresariat pogués posar condicions abusives en èpoques de crisi. En definitiva, el sistema permetia un equilibri entre els interessos d’uns i altres, sempre amb una figura, l’administració, que vetllava pel compliment de la llei i que feia de mediadora quan era necessari.

En el moment que el Partit Popular ha trencat aquest sistema i ha donat tota la capacitat de decisió a l’empresariat, el resultat directe és un debilitament dels sindicats i el seu paper i un retrocés en els drets dels treballadors.

El fet que els empresaris puguin decidir de manera unilateral els horaris, la mobilitat geogràfica i el canvi de tasques dels treballadors sense negociació prèvia i només depenent de la seva discrecionalitat són un retrocés en el dret laboral social, com ho és el fet que puguin acomiadar només pel fet de tenir menys guanys durant 3 trimestres consecutius.

Una altra mesura que clarament debilita el treballador i els sindicats, que no a l’empresariat i, és la priorització de convenis d’empresa i les condicions de la seva renegociació amb l’objectiu de poder adaptar-se millor a les noves circumstàncies de l’empresa. Però cal tenir present dues reaccions que se’n desprendrà d’aquest canvi: el 99,23% a Espanya és petita i mitjana empresa, per tant, hi haurà una proliferació de convenis d’empresa i processos de negociació, fet que incrementarà la conflictivitat. I el segon efecte serà, altra cop, una manca de força per part d’aquests treballadors en la negocació de les condicions.

Aquests exemples només són la punta d’una llança que apunta directament als treballadors i treballadores, a la seva força de representació com són els sindicats, per tant, ara més que mai, hem de recordar que la unió fa la força.

Crònica de l'acte NO a la reforma laboral.

Mon, 26 Mar 2012 00:08:22 +0200

El passat dijous 22 de març l’Àrea de Cohesió Social del PSC va organitzar un important acte contra la reforma laboral del Partit Popular a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya amb un gran èxit d’assistència. Es va voler donar a conèixer diversos aspectes d’aquesta reforma laboral, la més regressiva de la democràcia, caracteritzada per precaritzar el treball i empobrir els treballadors i treballadores.

En l’acte vàrem poder comptar amb les intervencions dels companys Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya; Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya; Valeriano Gómez, diputat, portaveu del Grup Socialista a la Comissió d’Economia i Competitivitat del Congrés dels Diputats i Pere Navarro, primer secretari del PSC. Va moderar l’acte: Eva Granados, secretària de l’Àrea de Cohesió Social del PSC que en la seva presentació va qualificar la reforma d’”unilateral, desequilibrada, inútil i injusta”, una mena de “carta als reis mags del seguidor més radical de la FAES, el somni de Duran i Mas”.

Els secretaris generals dels sindicats majoritaris de Catalunya varen exposar els motius per donar suport a la vaga general convocada pel proper dia 29 de març. Àlvarez va tornar a reclamar al president del Govern, Mariano Rajoy, “que es reuneix amb els sindicats i acordi la reforma del mercat de treball”, abandonant una proposta “dolenta i desreguladora” que suposa un “atac sense precedents contra el sector públic”. Joan Carles Gallego va dir que la reforma s’ha d’abordar “amb drets i amb la gent, i no sense drets i contra la gent”, i ha titllat l’estil del Govern de “deriva autoritària i antidemocràtica”.

Valeriano Gómez va incidir en que les nostres regles laborals no són les responsables de la crisi que patim, i que l’esquerra “no acceptarà lliçons dels qui diuen que ens van treure de la crisi del 96 però que són els principals responsables de com estem”. “Aquesta és una reforma de continguts durs, molt agressiva i profundament antidemocràtica”, va concloure.
Pere Navarro, va fer la cloenda, afirmant que aquesta reforma laboral retalla el dret al treball i els drets en el treball.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va anunciar que “els càrrecs electes municipals del PSC donaran el seu sou del dia 29 a entitats sense ànim de lucre de les seves ciutats, i els càrrecs electes a nivell nacional el donaran a Acció Solidària Contra l’Atur. Pere Navarro ha explicat que l’acte era el primer “d’una campanya específica contra la reforma laboral”. “El PSC rebutja amb fermesa aquesta reforma imposada pel Govern del PP i exigim la seva retirada. Rajoy encara és a temps de fer marxa enrere i negociar, està només a les seves mans que la vaga no es faci”, ha dit el primer secretari socialista, per qui “aquest PP, amb l’aplaudiment d’Artur Mas, no només vol trencar el model de relacions laborals, sinó que també vol l’afebliment dels interlocutors socials”.

Segons Pere Navarro, la reforma laboral “ataca els acords per l’ocupació. La reforma no vol un model civilitzat de negociació, sinó que vol tornar a la llei de la selva en el món del treball. El que sempre havia somiat la dreta i mai havia portat a terme. I el seu resultat final serà que hi haurà més precarietat individual i col•lectiva, ens portarà més desigualtats”. Dirigint-se als sindicats, el primer secretari del PSC va assegurar que “recolzem totalment la justificació i l’objectiu de la vaga, i esperem que el mateix dia 29 rebeu la convocatòria del Govern per negociar la reforma”, i va apel•lar a que el dia 30 “continuem treballant contra la reforma laboral i a favor dels drets dels treballadors i les treballadores”.

En la seva intervenció, Pere Navarro va fer algunes propostes alternatives per fer front a la situació econòmica i a l’escenari d’austeritat i retallades indiscriminades, que “ens porten al cercle viciós de la recessió, l’atur i necessitat de més retallades”. “Els socialistes volem inversió en l’economia real, en empreses sostenibles i en infraestructures essencials. Cal fer una transició cap a una via de desenvolupament sostenible econòmic, social i ambiental”, va defensar el primer secretari dels socialistes catalans, per qui “el treball amb drets, el diàleg social, l’ampliació de la protecció social i una fiscalitat justa i progressiva on pagui tothom és la sortida de la crisi que necessitem. És la sortida de la crisi per la via socialdemòcrata. Una via d’ample europeu on hi cabem tots, on no hem de fer fora ningú del tren, per què hi som tots i no sobra ningú”.

Elecció d'un nou equip de treball al Plenari de la Sectorial de Polítiques d'Ocupació la Sectorial

Sun, 18 Mar 2012 19:32:53 +0100

El passat dimarts 13 de març es va portar a terme el Plenari de la sectorial de Polítiques d'Ocupació a la seu del PSC. Varem poder comptar amb una presentació a càrrec d'en Jordi Serra, secretari Política Social i Ocupació i d'Eva Granados, secretària de l'Àrea de Cohesió Social del PSC.

Joan Josep Berbel, fins aleshores delegat de la Sectorial de Polítiques d'Ocupació va presentar l'informe de gestió que va ser aprovat per unanimitat.

A continuació, Elena Alarcón va presentar la seva candidatura a ser delegada de la sectorial, així com la resta de persones que l'acompanyaran. En la votació es va comptar amb el suport unànim del plenari.

A continuació, com a cloenda, es va comptar amb Josep M. Rañé, president del CTESC, que va donar una xerrada informativa sobre la reforma laboral que va provocar un interessant debat entre els assistents.

La reforma laboral: una agressió directa a la igualtat d’oportunitats de les dones treballadores

Sun, 25 Mar 2012 23:19:16 +0200

Davant la complexitat de l’actual context econòmic, social i polític estem assistint a tot tipus d’anàlisi, estudis, reflexions, debats, opinions i pronòstics, tots amb un mateix denominador comú, són cecs al gènere. Encara més greu, és l’evidència de torbar-nos decisions determinants, pel futur de la nostra
societat, on les dones i les lògiques del pensament feminista estan absents. Per tot plegat, aquest 8 de març ha de recuperar el seu caràcter més reivindicatiu, centrant-se en la defensa del conjunt de fites aconseguides en nom de la igualtat efectiva entre dones i homes. I cal fer-ho des de la certesa,
que els drets no són un luxe, dels quals es pot prescindir sota la justificació de la crisi econòmica, com estan fent els governs de dretes català i espanyol, sinó que són components inqüestionables del propi estatus de ciutadania.
En els últims mesos, hem vist com es qüestionaven el dret de les dones a decidir lliurement la interrupció d’un embaràs no desitjat i la llei de l’avortament de terminis, o bé com una ministra de l’Estat Espanyol recuperava el terme “violencia familiar” invisibilitzant la violencia masclista i estructural, que s’ha estat combatent amb marcs legals progressistes com: la Ley integral contra la violencia de gènero, o bé la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violencia masclista.

Però l’últim exemple d’aquest atac indiscriminat I sistemàtic al conjunt de drets socials i civils, ha estat una reforma laboral a la que podem afegir tot tipus de qualificatius, però cap positiu ni esperançador i menys per a les dones.
Com bé, va dir Soraya Sàenz de Santamaria, vice-presidenta del govern: “Aquesta reforma marcarà un abans i un després en la legislació laboral española”. Sobretot perquè s’ha construït de forma unilateral, d’esquena al consens i el diàleg social i significa un retrocés intolerable en drets laborals de
les treballadores i dels treballadors del nostre país. Però si apliquem la lectura de gènere se’ns obre una nova dimensió de la reforma, si cal més dura i implacable, ja que recupera els aspectes més rancis del model ideològic patriarcal. Cal denunciar que suposa un retorn a formes de concepció del
treball i de l’ús del temps personal, familiar i laboral clarament antigues, injustes i discriminatòries. No estem parlant solament de la vulneració de drets de treballadores i treballadors sinó de dones i homes que havien aconseguit fer reconèixer que conciliar els seus temps era també un dret de ciutadania,
que compatibilitzar la maternitat, la paternitat o bé la cura de les persones dependents amb la carrera professional podia ser possible. Tot això s’ha esborrat, retornem a unes relacions laborals basades en un funcionament clàssic, pel que té de desequilibrades i asimètriques, on l’empresari mana i
determina quan, com i per quant es treballa sense valorar ni respectar les necessitats vitals de les persones que formen part de la seva empresa.Aquest 8 de març hem de denunciar que la reforma conté una especial agressió a les dones treballadores, ja que no aborda la bretxa salarial, sacrifica els drets de conciliació, no facilita l’accés de les dones als àmbits directius,
qüestiona el permís de lactància, elimina les bonificacions a la contractació de dones que es reincorporin al mercat laboral després de dos anys de permís per a l’atenció del seu fill/a, desnaturalitza els contractes a temps parcial, etc. De fet, estem parlant d’una reforma que reforça clarament la desigualtat de gènere, sense pudor, que nega drets i retorna a un mercat laboral hostil i injust especialment amb les dones.

Acte sobre les reformes en el mercat de treball

Sun, 24 Apr 2011 12:11:25 +0200

Aquest acte va comptar amb la participació del primer secretari del PSC, José Montilla, i del ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez. El ministre,en la seva conferència, va defensar la importància del diàleg social per encarar les reformes necessàries per sortir de la crisi. En aquest sentit, va destacar, l’ Acord Social i Econòmic per el creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions, signat pel govern d’Espanya i els agents econòmics i socials al mes de febrer. Sobre aquest, va destacar que es tracta d’un acord global on, a través del diàleg social, es volen posar en marxa algunes reformes com el sistema de pensions, la Negociació Col·lectiva, les polítiques actives d'ocupació, la política industrial, la I+D+I, i totes aquelles reformes que tinguin relació amb el nostre sistema econòmic i social.

Segons el ministre de Treball i immigració, en matèria de pensions, va comentar que amb la reforma es garanteix el funcionament del sistema i es contribueix a millorar-lo en base als principis de sostenibilitat, flexibilitat i equitat, i va destacar l’esforç dels interlocutors socials en arribar a un acord. Per últim, també va destacar que sempre són els governs d'esquerres qui, en situació tant de crisi com de creixement econòmic, afronten les reformes per augmentar competitivitat empresarial a la vegada que es salvaguarden les polítiques pel benestar de tota la ciutadania.

Moció sobre el diàleg social presentada pel Grup Parlamentari Socialista.

Wed, 23 Feb 2011 00:00:00 +0100

El Parlament de Catalunya insta el Govern a preveure, en l’agenda de continguts de la Cimera sobre la crisi econòmica, entre altres, les actuacions següents:

a) Concretar una diagnosi compartida entre Govern, agents econòmics, socials i financers i grups polítics sobre la situació econòmica actual.

b) Aprofitar l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, adaptant-lo a la fase actual de la crisi econòmica i tenint present el bagatge que ofereix l’Acord des de la seva signatura.

c) Aprofitar els acords i plans de lluita contra la crisi que s’han posat en marxa fins ara, adaptant-los en allò que es consideri pertinent, per tal d’establir un pla de xoc de mesures conjunturals que permetin pal·liar els efectes de la crisi sobre les classes més desfavorides i donar suport al teixit productiu català i a la reactivació de l’activitat econòmica.

d) Establir els mecanismes que permetin assegurar el seguiment parlamentari de les tasques i els compromisos assolits a la Cimera.

e) Participar dels resultats assolits en l’Acord econòmic i social en el conjunt de l’Estat per tal d’afavorir al màxim les polítiques socials i econòmiques de Catalunya.

S'anuncia la creació d'un Grup de Treball per a l’Impuls de l’Acord Anticrisi

Fri, 11 Feb 2011 00:00:00 +0100

El portaveu del Grup Socialista a la Comissió d’Empresa i Ocupació, Jaume Collboni, ha anunciat la creació en el si del grup parlamentari d’un Grup de Treball per l’Impuls de l’Acord Anticrisi, format per ell mateix i pels diputats i diputades Rocío Martínez-Sampere, Daniel Font, Eva Granados, Roberto Labandera i Laia Bonet. Aquest grup s’encarregarà del seguiment intern dels treballs de la cimera contra la crisi que se celebrarà properament i que figura en la llista de compromisos de l’acord d’investidura d’Artur Mas.

Grup de Treball per a l’Impuls de l’Acord Anticrisi

Jaume Collboni ha recordat que “els governs de progrés van mantenir una constant praxi de diàleg i acord amb sindicats i patronal i de consens amb els grups parlamentaris en la mesura del que va ser possible” i ha considerat que “cal continuar les polítiques de lluita contra la crisi i contra l’atur i enfortir la protecció social als sectors més desafavorits”.

En aquest sentit, i en referència a la intervenció del conseller d’Empresa i Ocupació del govern català durant el ple al Parlament de Catalunya, Collboni ha considerat que “el senyor Mena no s’hauria de despatxar dient que els serveis públics són assistencials i que la formació professional és repartidora”. “Quan el conseller Mena tingui temps de debatre i dialogar amb els agents socials descobrirà que els serveis públics i la formació professional són molt més que això”, ha afirmat Collboni, afegint que “per això és important obrir el Diàleg Social, perquè obre la perspectiva i permet sumar esforços”.

Principi d’acord

Jaume Collboni ha anunciat el “principi d’acord” entre el President de la Generalitat i el Cap de l’Oposició pel que fa a la convocatòria de la Cimera Anticrisi, que se celebrarà durant la segona quinzena del mes de març. En aquest sentit, Collboni ha informat de la presentació d’una moció per part del Grup Socialista, “que esperem que compti amb el suport de la majoria de la Cambra”, per tal de precisar tant la convocatòria com l’agenda temàtica de la cimera. Una agenda temàtica que, segons el dirigent socialista, “hauria de contemplar la diagnosi compartida del moment econòmic i social; l’impulsa de l’Acord Estratègic vigent i que el govern ha de tenir present i el seguiment del resultats de l’Acord Social a què s’ha arribat a l’Estat i que afectarà Catalunya” .

Martínez-Sampere: “Tenim un govern erràtic, desgavellat, que davant temes tan importants com la crisi o l’atur es mostra dispers i en ocasions ratllant la frivolitat”

Thu, 10 Feb 2011 00:00:00 +0100

El Grup Socialista anuncia la creació del Grup de Treball per a l’Impuls de l’Acord Anticrisi

La portaveu econòmica del Grup Socialista, Rocío Martínez-Sampere ha manifestat que “tenim un govern erràtic, desgavellat, que davant temes tan importants com la crisi o l’atur es mostra dispers i en ocasions ratllant la frivolitat”. La dirigent socialista s’ha referit així a l’actuació dels membres del Govern durant el primer ple ordinari al Parlament de Catalunya, recordant una vegada més que des del Grup Socialista s’ha reclamat reiteradament la informació referent al Pla de Reequilibri i Estabilitat sense rebre cap resposta concloent. “El conseller d’economia –ha dit– s’ha limitat a dir que aquest pla que han presentat al govern central i al Rei d’Espanya l’hem pogut conèixer a través dels mitjans de comunicació”. “No ens sembla que aquesta sigui la relació institucional adequada per temes tan importants que marcaran l’agenda política del proper any”, ha conclòs.

Sobre l’augment de la retallada pressupostària insinuada pel govern català, Martínez-Sampere ha considerat que “el problema real, que és aconseguir l’objectiu del 1.3% de dèficit, l’estariem equivocant si ens limitem a parlar de retallades lineals de despesa sense concretar-les com fa el govern enlloc de parlar de reactivació, de retallades selectives i retirant impostos –com el de successions i donacions- que només afecten 529 famílies de Catalunya”.

Grup de Treball per a l’Impuls de l’Acord Anticrisi

Principi d’acord

* S’adjunten mocions del Grup Parlamentari Socialista

El PSC inicia una ronda de contactes amb sindicats i patronals

Mon, 07 Feb 2011 00:00:00 +0100

Una representació del Grup Socialista al Parlament de Catalunya, formada pels diputats Jaume Collboni i Rocío Martínez-Sampere, s’ha reunit amb el Secretari General del Sindicat Comissions Obreres, Joan Carles Gallego; el Secretari d’Acció Sindical, José Cachinero; la Secretària d’Acció Sindical, Esther Boixaderas i la Secretària d’Acció Socioeconòmica, Cristina Facián.

Durant la trobada, que ha tingut lloc a la Seu Central de Comissions Obreres a Barcelona, s’ha abordat la necessitat de potenciar el diàleg social i la concertació, la voluntat de donar impuls a l’Acord Estratègic i la urgència de potenciar la política industrial, millorar la fiscalitat i la formació professional.

El portaveu del Grup Socialista a la Comissió d’Empresa i Ocupació, Jaume Collboni, ha afirmat que “aquesta és la primera d’una sèrie de reunions que el Grup Socialista mantindrà amb els sindicats majoritaris i les patronals i és una mostra del nostre compromís amb el diàleg i la concertació social i amb el manteniment dels canals de comunicació i col·laboració”.

Segons Collboni, el Grup Socialista “inicia una ofensiva parlamentària perquè el Govern català entengui la necessitat de circular per la via del diàleg social i la col·laboració: cal que el President de la Generalitat convoqui els agents socials i econòmics i els partits polítics, tal i com es va comprometre en la signatura de l’Acord d’Investidura”.

Reunió amb representants del comitè d’empresa de Yamaha

Wed, 26 Jan 2011 00:00:00 +0100

El portaveu del Grup Socialista a la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya, Jaume Collboni, juntament amb la diputada i també membre d’aquesta comissió, Montserrat Capdevila, han mantingut una reunió amb representants del comitè d’empresa de la companyia Yamaha, per tal de conèixer de primera mà la problemàtica de l’empresa arran de l’anunci de tancament de la planta de Palau-solità i Plegamans.

Durant la reunió s’han recollit les propostes i punts de vista del col·lectiu de treballadors de Yamaha, una empresa que, segons les dades disponibles, tenia unes perspectives positives de creixement de cara a l’any 2011.

Jaume Collboni ha considerat que la reunió amb el comitè d’empresa ha estat “clarificadora i productiva”, i ha sol·licitat al Conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que “s’involucri i prengui part en la solució de la crisi generada a Yamaha”. “Demanem que el Conseller Mena centri la seva atenció en les empreses i les persones del país que estan passant per moments de dificultat”, ha afirmat.

Per la seva banda, la diputada Montserrat Capdevila ha considerat que “avalar la política de fets consumats que planteja l’empresa –tenint en compte que segons totes les xifres estem davant una planta competitiva i rendible amb una plantilla jove i ben formada- seria establir un perillós precedent de cara al futur”.

El Departament de Treball dóna suport i formació a 433 dones que han patit o pateixen violència de gènere

Thu, 25 Nov 2010 00:00:00 +0100

El Departament de Treball dóna suport i formació a 433 dones que han patit o pateixen violència de gènere. La consellera de Treball, Mar Serna, coincidint amb la commemoració, demà 25 de novembre, del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones ha manifestat que s’ha d’eliminar aquesta “xacra que té la societat des de la sensibilització, des de la conscienciació, però també treballant amb els efectes de la violència de gènere, perquè sinó aquestes dones estaran excloses socialment i no podran trobar una oportunitat”. El Departament de Treball ha signat convenis de col·laboració amb diverses empreses per afavorir la formació i la contractació de dones en situació de violència de gènere i/o en risc d’exclusió social. Aquesta iniciativa dóna resposta a l’obligació recollida a l’article 38.2 c) de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, segons el qual, el Departament de Treball, ha de “promoure la signatura de convenis amb empreses i organitzacions sindicals per a facilitar la inserció laboral de dones en situació de violència de gènere”. La subscripció d’aquests convenis implica que les empreses es comprometen a contractar dones que es trobin en aquesta situació. Per fer-ho, cadascuna de les empreses que participen en aquest projecte determinen els perfils professionals dels llocs de treball que ofereixen, així com les necessitats formatives i de suport que caldrà promoure perquè aquestes dones es puguin inserir laboralment en aquests llocs de treball. La consellera Serna ha afegit “que no hi ha millor política social que el treball i aquesta cooperació i col.laboració amb entitats i empreses, creant itineraris personalitzats per la inserció laboral, dóna resultats visibles”. El Departament de Treball, per la seva banda, es compromet a seleccionar, formar i proporcionar les candidates més adequades per aquests llocs de feina. El perfil de dones que necessiten aquestes empreses és molt divers i respon al sector al qual pertanyen cadascuna d’elles. En total, s’han contractat 22 dones en situació de violència i/o risc d’exclusió social. Algunes de les empreses que han participat en aquest projecte són Agbar, Borges, Caixa Catalunya, Caprabo, Clanser, El Corte Inglés, la Fundació “la Caixa”, Gas Natural, Manpower, Mercadona, i Suara Cooperativa a través de la seva Empresa d’Inserció Garbet, entre d’altres. La inserció laboral constitueix un puntal bàsic de la recuperació de les dones que pateixen violència de gènere atès que són molts els casos en els quals elles s'han dedicat al treball familiar-domèstic i en el procés de separació de l'agressor es poden trobar en una situació que no permeti la seva subsistència ni la de les seves criatures. A més, no es pot oblidar que la independència econòmica és una peça clau per a que tota dona pugui deslliurar-se d’una situació de violència en la que es pugui trobar immersa. Tot plegat fa necessari dur a terme estratègies conjuntes amb l'empresariat i els agents socials per tal de facilitar l'activitat laboral de les dones que es troben en aquestes circumstàncies.

Més de 380 dones participen a itineraris personalitzats d’inserció laboral per a dones que pateixen de violència de gènere

Un total de 387 dones han participat en els itineraris personalitzats d’inserció laboral impulsats pel Departament de Treball adreçats a dones que pateixen o han patit violència de gènere. El Departament de Treball ha destinat 730.000 euros per a desenvolupar aquests projectes que ofereixen un suport individualitzat i integral que respongui a les necessitats de cada dona participant per ajudar-la a inserir-se al mercat laboral. En elaborar els itineraris es tenen en compte els possibles problemes psicològics, de por i baixa autoestima que sovint pateixen aquestes dones, i que poden suposar una dificultat afegida per a la seva inserció laboral. Per aquest motiu es porten a terme accions orientades a reforçar la seva confiança en elles mateixes i en les seves capacitats. Hagin tingut o no una experiència professional prèvia, amb el suport dels tècnics i tècniques d’aquestes entitats s’identifiquen les competències i habilitats de cada dona per potenciar-les, i si cal es complementen amb formació. A banda, les entitats compten amb prospectors laborals per identificar ofertes que puguin encaixar amb el perfil professional de cada dona. Finalment, un cop es produeix la contractació, quan es necessari es fan sessions d’acompanyament de la dona en la seva feina en els primers dies i després es fan sessions de seguiment per resoldre les dificultats que pugui experimentar en el seu nou entorn laboral.

Itinerari integral d’assessorament, orientació i inserció laboral per a dones que han exercit o exerceixen la prostitució

El Departament de Treball, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa l’Itinerari integral d’assessorament, orientació i inserció laboral per a 24 dones que han exercit o exerceixen la prostitució. Actualment, de les 24 dones participants ja n’hi ha 17 que han accedit al mercat laboral. Aquest projecte està finançat pel Departament de Treball amb 83.000 euros i es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundació Surt. Aquests itineraris es dirigeixen a dones que han exercit la prostitució o que són víctimes del tràfic de persones i dones que expressen la seva voluntat de deixar l’exercici de la prostitució per iniciar la recerca d’una activitat laboral. L’itinerari consisteix en orientar laboralment i inserir en el mercat de treball a les dones participants mitjançant el desenvolupament de les seves competències professionals, i per tant, la millora de la seva ocupabilitat, a través del disseny personalitzat del seu projecte professional. El programa s’inicia amb una fase d’informació i d’orientació, analitzant el perfil de competències, interessos, motivacions i alternatives laborals, definint què demana i ofereix el mercat laboral, quines habilitats i capacitats tenen i quin és el seu objectiu laboral. Un cop fet aquest diagnòstic de l’ocupabilitat de les dones es dissenya l’itinerari d’inserció o el pla d’acció personalitzat. Les dones han de fer entrevistes d’orientació personal, tutories personalitzades i tallers de recerca activa de feina. Totes reben un seguiment i suport personalitzat per la seva inserció laboral. Els itineraris tenen una durada de sis mesos a deu mesos.

Creació de tres Taules Territorials per millorar la inserció de les dones que pateixen violència de gènere

Enguany, el Departament de Treball ha posat en marxa dues Taules laborals, en col.laboració amb l’Institut Català de les Dones per afavorir la inserció laboral de dones en situació de violència de gènere al Camp de Tarragona i a les Comarques del Ponent. D’aquesta manera ha donat continuïtat a la que es va constituir el mes de novembre de 2009 a les Terres de l’Ebre. En aquestes taules participen les administracions públiques –Departament de Treball, Institut Català de les Dones, consells comarcals i ajuntaments-, entitats que intervenen en l’atenció a aquestes dones, així com sindicats i organitzacions empresarials. L’objectiu d’aquestes taules és primordialment dissenyar un nou i únic circuit territorial d’inserció, de manera que els diferents agents socials i totes les entitats públiques o privades que intervenen en l’atenció a aquestes dones sàpiguen on adreçar a cada dona i per a quina acció concreta, dins del ventall de serveis i recursos disponibles a cada territori, per tal de facilitar la seva integració al mercat de treball, evitar trencaments i una revictimització per la reiterada repetició dels procediments. El fet de garantir la inserció d’aquestes dones a través d’aquest circuit amb la participació dels diferents agents socials és la clau. La definició d’un circuit únic i la millora de la coordinació són dos dels elements essencials per garantir la inserció laboral d’aquestes dones.

Font: Departament de Treball

Les set veritats dels contractes dels ni-ni's

Mon, 22 Nov 2010 00:00:00 +0100

1. És una mesura electoralista?

NO. Estava anunciada al Parlament des d’abril de 2010 i s’ha hagut d’esperar a l’aprovació de la reforma laboral el dia 17 de setembre perquè dona millors condicions pels contractes formatius per joves sense estudis.

2.Són contractes només per “ni-ni’s” que estan a casa sense fer res?

NO. Està destinat a 5000 joves menors de 25 anys que estan a l’atur i que tenen una formació molt baixa, però que molts d’ells estan buscant una feina activament. Hi ha quasi 50.000 joves en aquesta situació a Catalunya, la Generalitat mai els ha anomenat ni-ni’s, i no els podem deixar enrera en el mercat de treball.

3. Es donen contractes “gratis” als joves que no s’han esforçat a la vida?

NO. Els i les joves han de fer abans uns 4 mesos de formació específica fora de l’empresa en allò que pot ser la seva feina després. No cobren res durant aquests 4 mesos, i s’han d’esforçar per acabar aquesta formació amb aprofitament. Només si l’acaben amb aprofitament podran optar a un contracte formatiu, i a més és obligatori que abans s’inscriguin a l’ESO de nou per acabar-la. Per tant, esforç compartit del jove i del Govern.

4. Els contractes per aquests joves seran precaris?

NO. Els contractes són de 6 mesos com a mínim en una empresa i es cobra el que marqui el conveni col·lectiu d’aquella empresa o sector, per tant no es precaritzen els contractes. A més, si finalment l’empresa fa un contracte indefinit al jove, pot accedir a una subvenció del Ministeri de Treball i Immigració a les cotitzacions a la seguretat social.

5. El Govern només afavoreix les persones que no s’esforcen i no els joves que han dedicat a formar-se i estudiar la seva vida i que ara es troben en atur?

NO. Aquest projecte suposa una inversió de 19,9 milions d’Euros, una petita part dels més de 700 milions d’euros l’any que, com a volum d’inversió històric a la democràcia, es dediquen per part de la Generalitat per donar eines a les persones en atur i que puguin trobar una feina en el menor temps possible.

Tota la resta de fons es destinen a persones en atur, més d’un 30% d’elles joves amb estudis però en atur, els qual participen activament de cursos de formació, contractes al sector públic, o serveis i finançament per muntar una empresa, entre molts d’altres. A aquests serveis, malhauradament, no acostumen a accedir els joves amb baixa formació. Per això calia un programa així a Catalunya.

6. El Govern hauria de dedicar els seus recursos només a les persones que tenen més probabilitat de trobar una feina en l’actualitat?

NO. Un Govern progressista i d’esquerres treballa també per aquells que més ho necessiten. Només els governs socialistes han invertit en els més de 100 barris de Catalunya amb rendes més baixes i més atur, per fer que creixi la seva riquesa i la qualitat de vida de les persones. A tothom li sembla una política excel·lent, doncs el mateix ha de passar amb els projectes per persones amb més dificultats per trobar una feina o per acabar els estudis. Tothom és part de la nostra societat.

7.Per què no es coneix tota la resta de tasques que fa la Generalitat per les persones en atur?

Perquè als partits conservadors i de dreta no els interessen les persones en atur, de rendes baixes, ni les persones que viuen a molts dels nostres barris i que tenen dret a una feina i a millors serveis i benestar. Ho fan per càlcul electoral, com la crítica als contractes per joves en atur, pensant que els apropa al seu electorat de dretes que no té dificultats per arribar a final de mes. Els contractes formatius per joves són una política moderna, aplicada a altres països d’europa amb èxit, amb molta participació i interés per part de les empreses.

Moltes mares, pares i joves estan trucant a la Generalitat per interessar-se pel programa; igual no opinen als diaris, però són els nostres fills/es, o els dels nostres amics/es, i ningú s’enrecordà d’ells a Catalunya ni a la crisi dels 80, ni a la dels 90 , ni a l’actual si no hi fos a la Generalitat un govern d’esquerres.

La dreta nacionalista només proposa que els joves treballin gratis per les empreses, sense formació prèvia, sense contracte, sense salari, ho diu el seu programa electoral. Així no avança una societat igualitària que lluita per sortir de la crisi.

El programa socialista? Un contracte pel futur, que corresponsabilitzi als joves i el Govern perquè cap jove estigui més de 6 mesos en situació d’atur sense alternatives a Catalunya.

Jutgeu vosaltres mateixos.

Més i millor formació per al treball

Mon, 22 Nov 2010 00:00:00 +0100

La millor inversió és la que es fa en les persones. Els treballadors i treballadores formats en allò que reclama el mercat de treball en cada moment tenen més oportunitats de trobar feina i de promocionar-se laboralment; d’altra banda, les empreses que inverteixen en la formació del seu personal són més productives i més competitives. En un món globalitzat i altament competitiu, la formació és fonamental: augmenta en un 40% les oportunitats de trobar una feina i és tres cops més difícil que una persona amb formació perdi la seva feina.

Precisament perquè la formació és la clau per trobar o millorar la feina:

1. Hem universalitzat l’accès i augmentat l’oferta formativa, que fa possible que actualment gairebé 275.000 persones aturades estiguin fent cursos, en front de les 57.000 que ho feien el 2003. Això suposa places per un 49% de les persones aturades, cinc cops més que al 2003. Això representa que gairebé una de cada dues persones aturades està participant en accions formatives, i això suposa un salt quantitatiu i qualitatiu en la formació que s’ofereix.

2. El 2009 hem posat en marxa noves eines, com ara la formació a distància, que han beneficiat fins ara un total de 81.000 persones .

3. Hem creat el Crèdit Formació per al Treball, préstecs a cost zero perquè tothom que vulgui formar-se pugui fer-ho, encara que la formació tingui un cost.

4. Hem fet un salt amb la formació per a les persones ocupades com a element per progressar professionalment: del 13% de persones amb feina que s’estaven formant el 2003 fins a gairebé el 32% el 2010.

5.Hem invertit en més i millor formació, amb estàndards de qualitat europeus: Hem passat del 9,7% de la població activa que el 2003 cursava algun tipus de formación al 25,6% el 2010, superant amb escreix l’objectiu del 15% que vam fixar al principi de la legislatura.

6.Hem apostat per l’oferta pública de formació, i hem lligat els cursos de formació ocupacional a aquelles especialitats adreçades als sectors de l’economia amb més potencial de creació de llocs de treball a mig i llarg termini a Catalunya .

7. També hem facilitat la manera d’accedir a la formació amb noves eines i amb facilitats financeres perquè tothom que vulgui formar-se ho pugui fer. Des de la formacio a distància, a crèdits a la formació de persones en atur, a incrementar els cursos i horaris dels centres públics de formació de la Generalitat de Catalunya .

8. Més de 28.600 persones s’han format entre 2007 i 2010 amb la formació impartida en els centres del propi Departament de Treball, els Centres d’Innovació i Formació Ocupacional , amb un nombre de persones beneficiàries el 2010 que duplica els beneficiaris del 2003.

9. També hem fet un salt importantíssim en formació contínua, és a dir, formació per a persones que treballen. Hem passat del 13% de persones amb feina que s’estaven formant el 2003 fins gairebé el 32% el 2010, més del doble que 7 anys enrere.

10. També s’han fet grans esforços per posar en comú els diferents tipus de formació, tant per a les persones joves que estudien, les persones que cerquen feina i les persones que treballen, i per apropar-la a les empreses. Aquest és un dels objectius dels 15 centres de la xarxa de centres de formació FP.Cat, que ja hem endegat i que evidencia que la millor formació professional és la que s’adapta al territori i a les seves especificitats i també a les necessitats de les persones i les empreses.

11. Per últim, s’han iniciat els treballs de construcció del Centre de Formació per la Indústria de l’Automoció a Martorell, amb participació de les principals empreses del sector a Catalunya.La formació és un dels eixos principals de la millora de l’ocupació a Catalunya.

El Govern socialista l’ha posat al centre de les prioritats en matèria de Treball i ha aconseguit fites que no poden desfer-se amb governs de dretes que ja compten amb una trajectòria clara de desmantellament dels serveis públics i d’estructuració de la formació no a favor dels interessos del país sinó d’una minoria. Ni un pas enrere en formació.

Lluita contra l'atur

Mon, 22 Nov 2010 00:00:00 +0100

La Generalitat de Catalunya ha realitzat un esforç extraordinari per tal de poder atendre i orientar laboralment a totes les persones que cerquen feina a Catalunya.

El nostre compromís és oferir a cadascuna d’aquestes persones recursos, orientació i accions de suport que millorin les seves oportunitats de trobar feina.

1. Hem fet una aposta ferma per la modernització dels serveis públics d’ocupació que ens ha permès reduir el temps dedicat als tràmits i millorar l’atenció i els serveis a les persones. Les Oficines de Treball són la porta d’entrada dels serveis a les persones que busquen una feina.

2. Mai havia habut tanta cobertura de prestacions d’atur i subsidis a Catalunya com ara. Més de 7 de cada 10 persones té una renda mentre està en atur, però hem introduit mesures de corresponsabilitat: tothom que ho necessiti pugui disposar des del primer dia d’un assessorament personalitzat que l’orienti en el procés de cerca de feina, sempre que la persona es comprometi a seguir un pla d’actuació personalitzat per millorar les seves opcions de retorn al mercat de treball.

3. Hem creat i reforçat el Servei d’Orientació Professional, que ofereix eines útils per trobar una feina atenent al perfil i capacitats de les persones. Ho hem fet incorporant-hi 300 tècnics/iques més i obrint 26 oficines de Treball a la tarda, el que possibilita orientar laboralmente fins a 180.000 persones en un any.

4. Ara ja no cal anar a les Oficines de Treball a fer tràmits ja que molts d’aquests es poden fer de forma telemàtica. El 83,6% dels tràmits ja no els realitzen el personal de les oficines de Treball, que ara realitzen tasques d’informació i atenció a les persones. 87.760 persones aturades fan els seus tràmits cada mes sense anar a una Oficina de Treball, a través de 174 caixers automàtics, també a tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants de Catalunya, del telèfon 012 o d’Internet.

5. Hem creat el primer portal d’ofertes i demandes públic a l’Estat, gratuit, i que incorpora oferta pública i privada: Feina Activa. Ha gestionat des que es va iniciar 122.844 currículums i més de 17.000 llocs de treball.

6.Hem estat pioners a donar serveis a les empreses a través d’un Àrea de Serveis a les Empreses, que ajuda en processos de contractació de persones en atur, de formació a mida de les empreses, i d’incorporació de millores en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats en el treball.

7. L’Aula de Recerca Intensiva de Feina consisteix en un mètode innovador que inclou assessorament intensiu i orientació laboral durant 4 setmanes en una aula que compta amb ordinadors i connexió a Internet i el suport de persones expertes en la cerca de feina. 20 aules a Catalunya ja estan funcionant i donen servei a més de 7.600 persones usuàries entre 2009 i 2010. Més d’un 40% de les persones que utilitzen les Aules troben feina al poc temps d’acabar.

8. Hem posat en marxa programes d’alfabetització digital que mostren a les persones com fer servir Internet i faciliten a les persones aturades buscar feina per aquesta via. Aquest és l’objectiu del programa Connecta’t, que haurà fet arribar aquesta formació a 10.000 persones aquest 2010.

9. Hem ampliat la xarxa d’oficines, amb noves oficines a Salt, Cambrils i Premià de Mar, i hem remodelat íntegrament 31 oficines de Treball.

10. S’han endegat els Plans Extraordinadoris d’Ocupació Local , amb més de 25.000 contractes per persones en atur, que incrementen el nombre de persones beneficiàries, es centren en activitats de valor afegit i incorporen la formació amb l’objectiu d’incrementar les opcions de trobar feina per part de les persones beneficiàries.

11. Amb el programa “Treball als barris” i altres, en col·laboració amb els Ajuntaments, s’han realitzat activitats per millorar les opcions de trobar feina a les persones que treballen als barris acollits a la Llei de barris, amb majors desequilibris econòmics i laborals; aquesta iniciativa s’ha estès, també a 7 comarques que s’han vist especialment afectades per la destrucció d’ocupació i de teixit econòmic els darrers 2 anys: Pallar Jussà, Ripollès, Anoia, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre.

12. Hem realitzat actuacions de suport a les empreses en crisi i a les persones afectades per tancaments empresarials en el marc del “Protocol de mesures de previsió, anticipació i reducció de l’impacte de reestructuracions i tancament d’empresa”.

13. Catalunya ha presentat projectes al “Fons Europeu d’Ajustament per a la Globalització” que han permès co-finançar un seguit de mesures per recol·locar prop de 3.000 persones provinents dels sectors del tèxtil i de l’automoció que van perdre la feina des de l’inici de la crisi.

Una inversió sense precedents a la història de la democràcia a Catalunya en mesures per lluitar contra la crisi, per donar més oportunitats a les persones, millors serveis, i per no deixar que ningú es quedi enrera en el mercat laboral, principalment aquelles zones de Catalunya i aquelles persones que tenen més dificultats per fer-ho.

Carta oberta del director de campanya

Thu, 18 Nov 2010 00:00:00 +0100

Carta Oberta del Director de Campanya #15
By Jaume Collboni on November 18th, 2010
Amigues, amics,
La campanya electoral està constatant, un cop més, que no és el mateix votar l’esquerra que la dreta.
Mentre els socialistes fem propostes i més propostes per combatre la crisi, per ajudar els aturats, els emprenedors, per als joves , per millorar la competitivitat de les nostres empreses, els nostres rivals de la dreta es dediquen a fer titulars buits de contingut. I sempre dirigits a fer retallades socials i afavorir els que més tenen.
És per això que el candidat del PSC, José Montilla, ha anunciat avui en un dinar amb 600 persones del món de l’empresa, el comerç, el turisme i d’altre sectors econòmics, que la primera mesura que emprendrà quan revalidi la Presidència de la Generalitat serà impulsar un pacte per a l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Montilla ha anomenat aquesta iniciativa, i ha explicat que serà un pacte “molt a fons”, seguint l’estela de l’Acord Estratègic de 2005 i del pacte 30 compromisos per a l’ocupació, que va firmar a finals de 2009 amb els sindicats i les patronals catalanes.
Com va dir el President Montilla a l’acte d’ahir a Mataró, els socialistes “som la garantia que no deixarem enrere els que més pateixen la crisi”. És per això que el nostre candidat es va adreçar directament a les persones que estan patint a l’atur o que pateixen una contractació precària o inestable i es va preguntar: “Trobaran més oportunitats o menys amb un govern de dretes? Estic convençut que no les trobaran”.
El PSC és la Garantia de Progrés; CiU representa les passes enrere, les indefinicions i les ambigüetats. Catalunya es mereix un Govern i un President amb les idees clares i un projecte de futur. Hem d’omplir les urnes de vots socialistes per atendre, amb rigor i seriositat, les necessitat del país.

No ens calen etiquetes: socialisme és igualtat

Wed, 17 Nov 2010 00:00:00 +0100

Darrerament contemplo -no sense sorpresa- en la premsa, xarxes socials, debats televisats o radiats, blocs o en tot altre tipus de mitjà, una gran quantitat de dones polítiques i de partits polítics que s’autoqualifiquen com a “feministes” o, si més no, inclouen en el seu ideari electoral un capítol dedicat a les “polítiques de dones”. Està clar que les properes eleccions al Parlament de Catalunya han obert una carrera que permet als diferents partits conquerir amb més o menys simpatia el vot femení i/o el vots d’aquells homes compromesos amb la igualtat d’ambdós sexes.
La qüestió no és menor, especialment tenint en compte que les dones representem a Catalunya més del 50% del capital social i excloure la nostra participació del sistema productiu suposa pel nostre país la gens menyspreable pèrdua de més del 0,5% del PIB català segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Una lectura amb atenció als diversos programes electorals em confirmen el què ja sabiem: El Partit dels Socialistes de Catalunya guanya la carrera. I això no sols perquè el socialisme i el feminisme siguin dues ideologies políticament inseparables, sinó perquè el nostre partit sempre ha fet els deures. Ha fet els deures a nivell institucional de la Generalitat de Catalunya amb la creació de la primera Direcció General d’Igualtat en el Treball l’any 2007. Ha fet els deures a nivell provincial col·laborant amb la totalitat de les diputacions corresponents per extendre la figura dels agents per la igualtat arreu del territori català. Ha fet els deures en l’àmbit local i amb la concertació pública-privada tot desplegant un seguit d’experiències innovadores que esdevenen en referents respecte la resta de Comunitats Autònomes. I encara més: El Govern de la Generalitat ha anat més lluny i amb la complicitat de representants d’organitzacions empresarials, equips directius, persones expertes del món acadèmic i institucional d’àmbit nacional i internacional s’ha atrevit a sensibilitzar, formar, fer pedagogia i promoure accions positives per la igualtat dins les empreses privades.
Els fets parlen per si sols: Més de 1.100 dones emprenedores i directives interactuant a través de xarxes de suport adreçades a la consolidació i al creixement empresarial a partir de la valorització del talent femení; cofinançament de 223 agents per la igualtat en l’àmbit local i empresarial; 330 participants en formació qualificada per a dones directives i impartida per una escola de negocis de reconegut prestigi nacional i internacional; 546 plans d’igualtat a les empreses; o el desplegament de dues proves pilot amb 33 empreses ubicades a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’objectiu de les quals és validar nous models d’organitzacions del temps de treball que superin la gestió presencial – gravosa per dones amb càrregues familiars- i apostin per una gestió per objectius, feminitzada i igualment productiva.
M’afago de nou, però, el programa electoral del PSC i malgrat tot el què s’ha aconseguit al llarg d’aquests quatre anys, me’n adono que encara ens queda molt per fer. És un programa valent, novedós, participat i consensuat; no parteix de menys zero ni tan sols de zero –com la major part dels programes d’altres partits polítics-. Parteix amb nota: mesures com el Pacte per la Conciliació i Nous Usos del Temps, la consideració de la igualtat d’oportunitats com una estratègia empresarial amb avantatges sobre la productivitat de les organitzacions, l’aposta per desplegar la Llei Catalana per la Igualtat són, entre d’altres, aportacions singulars. No hi ha cap altre programa electoral de característiques similars que hagi estat capaç de traslladar la igualtat d’oportunitats en el treball d’un nivell simbòlic i sovint demagògic a un nivell institucional públic i privat en el que la igualtat d’oportunitats esdevé en una dimensió clau de les condicions que tot Estat de Benestar ha de garantir.
Les empreses estan començant a computar la pèrdua del talent femení en termes de productivtat i, perquè no dir-ho, en termes de competitivitat. Els partits polítics també ho han començat a fer: Normalització de la igualtat? Obtenir la desitjada etiqueta de “partits feministes” perquè han computat la pèrdua del vot de les dones? El Partit dels Socialistes de Catalunya defen la igualtat perquè sense igualtat no seriem socialistes. Jo em somric al respecte; aquesta carrera la tenim del tot guanyada.

Polítiques públiques i ocupació, avui

Wed, 17 Nov 2010 00:00:00 +0100

Prop de 566.000 persones aturades a Catalunya i de 4.000.000 de persones aturades a España són l’expressió de molts i molts problemes personals i a l’hora la conseqüència de una devastadora crisi sense antecedents en l’economía de Catalunya i España, en el context d’una primera crisi global.
Avui, tindríem un 60% menys, aproximadament, de les persones aturades si a Catalunya i España no s’hagues donat el desequilibrat creixement de la construcció per la seva exagerada i insostenible capacitat productiva. No s’haguessin provocat tampoc els desordenats, i poc socials, fluxes migratoris de principis del anys 2000, que, tot i ser més ordenats després del 2004, van continuar pressionant de forma inconvenient el sistema laboral de Catalunya i España, fins l’any 2006.
La colpidora dada de l’atur demana acció i lideratge, per afrotar-ho amb realisme ara, i també per donar-li una prespectiva de sortida per un demà el més immediat possible. Cal, com a prioritat, no deixar ningú despenjat, com s’està fent pels governs socialistes, i fer de la protecció de l’atur una qüestió de dignitat social. És cert que no n’hi ha prou amb pal·liar la desocupació, però sense la supervivència econòmica de les persones tampoc es troben solucions de treball dignes. Cal demanar a les persones, des de l’exigència social, un nou i renovat compromís per aconseguir un canvi cap a un reformat sistema laboral basat en la major capacitat professional de les persones, també en l’esforç i en el meritatge per la justa promoció. Canvi per sortir de l’atentisme en què avui se situen molts i moltes, en un poc edificant “ja m’ho faran”.
La sortida avui i ara per aturats i ocupats és espavilar-se, estar capacitats per una millor professionalitat, ambicionar una bona carrera professional, i sortir del lament i la queixa com a única explicació dels problemes, tot i que a cops pugui estar justificada. No ens enganyem, els governs no creen llocs de treball, com a molt ajuden a crear-los. És una bona empleabilitat de les persones, una bona professionalitat i una bona disponibilitat per el treball, els qui ajuden a conseguir i mantenir una feina. No cal oblidar també l’imperiosa necessitat de un empresariat cada cop més intel·ligent, que sigui capaç de pensar més en els guanys per una millor inversió en productivitat fruït d’unes bones i modernes capacitats productives, que en reduir costos i drets socials.
Les polítiques públiques han d’aconseguir millorar l’empleabilitat de les persones i el foment d’un empresariat amb una visió moderna, més social i més productiva, una visió no especulativa, capaç d’obrir nous camins en noves i reformades, però, més competitives empreses que siguin a l’hora generedores de més i millor ocupació.
Formar-se, professionalitzar-se, és el camí de les persones per sortir reforçades de la crisi i això vol dir ampliar el seus coneixements de base, fet imprescindible, i també cal conèixer les professions que generen ocupació, quines són les competències necessàries per exercir-les i, sobretot, com accedir als aprenentatges per poder assolir-les.
Tenir un bon diagnòstic professional d’un mateix i un itinerari formatiu per millorar-se és una responsabilitat i un dret de cada ciutadà. Procurar-ho i fer-ho possible des del sector públic s’anomena esforç i centralitat de les polítiques actives d’ocupació en l’acció dels governs, amb dotació suficient de mitjans.
Finalment, és molt necessàri que l’oferta pública de serveis a l’emplebilitat de les persones sigui més coneguda, més eficient, ben organitzada i, sobretot, més accessible. És un repte, tot plegat, en el curt termini i hem de fer-ho possible no sols per satisfer un dret, sinó, principalment per responsabilitat social, perquè és l’únic camí per molts que avui estan aturats, per tal que puguin sortir reforçats d’aquesta crisis.
És una oportunitat per la política d’estar amb les persones.

Montilla anuncia que la primera mesura que prendrà quan revalidi la Presidència serà impulsar un pacte contra l’atur

Wed, 17 Nov 2010 00:00:00 +0100

El candidat del PSC, José Montilla, ha anunciat avui que la primera mesura que emprendrà quan revalidi la Presidència de la Generalitat serà impulsar un pacte per a l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Montilla ha anomenat aquesta iniciativa “Aliança pel Progrés”, i ha explicat que serà un pacte “molt a fons”, seguint l’estela de l’Acord Estratègic de 2005 i del pacte 30 compromisos per a l’ocupació, que va firmar a finals de 2009 amb els sindicats i les patronals catalanes.
El president ha deixat clara d’aquesta manera, que el seu govern “tindrà com a prioritat màxima lluitar contra la crisi”. El candidat ha fet aquest anunci en un dinar amb més de 600 empresaris que ha tingut lloc aquest migdia al Catalonia Barcelona Plaça Hotel, que ha comptat amb la presència del ministre d'Educació, Àngel Gabilondo o del conseller d'Economia, Antoni Castells, i on també ha fet públics tot un seguit de compromisos per ajudar els emprenedors, fomentar la creació d’empreses i seguir agilitzant els tràmits administratius.
José Montilla ha manifestat que ja hem començat a sortir de la crisi, però no n’haurem sortit del tot fins que no es recuperi el ritme de creixement, la confiança i s’abordin les reformes necessàries. El candidat ha recordat que “hi ha dues maneres de fer-ho: des de les polítiques progressistes o des de les conservadores”. Montilla té clar que no hi haurà recuperació “sense fer alguns sacrificis”, però també ha assegurat que “jo no vull sortir de la crisi a costa de més fractura social”.
Per això, ha assegurat que la tasca del nou Govern se centrarà també en mantenir i millorar les polítiques públiques d'educació, salut, serveis socials, justícia i seguretat, buscant la major eficiència i la racionalitat. “El que no buscaré seran excuses a tot arreu per justificar retallades injustificades i injustes de l’Estat del Benestar. Ha costat massa arribar fins aquí. Hi ha conquestes que són irrenunciables”, ha dit.
De la seva banda, Àngel Gabilondo ha demanat als empresaris "posar l'educació al cor de l'economia perquè "l'educació és la millor política social i la millor política econòmica. Invertir en educació és car, però no invertir-ne és caríssim", ha matisat. "L'educació té rendibilitat social i econòmica", ha conclòs.

Un projecte que confia també en la potència del desenvolupament econòmic local

Tue, 16 Nov 2010 00:00:00 +0100

El projecte econòmic dels socialistes incorpora reformes i mesures en tots els àmbits, però en aquestes línies vull destacar la importància que donem al desenvolupament econòmic local com a palanca de progrés i de millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
El món local català ha assolit un grau de competència i èxit notable també en el camp del desenvolupament econòmic, com demostren les polítiques dels ajuntaments i altres ens de promoció econòmica, de foment del turisme o de l’ocupació. Des d’una vessant propera al territori i a les necessitats reals de la seva gent i dels agents econòmics i socials, s’han articulat mecanismes de concertació– com els pactes territorials – que han permès que el mon local desenvolupi programes efectius de suport als emprenedors, creació i consolidació de empreses, inserció laboral, promoció turística, entre molts altres.
Els socialistes defensem la necessitat de mantenir i potenciar aquest nivell de polítiques de desenvolupament econòmic local, tot adaptant l’arquitectura actual a nous dissenys que garanteixin l’eficiència en l’ús dels recursos, l’excel·lència en la seva gestió i el dimensionament òptim dels dispositius locals.
En definitiva, proposem enfortir les polítiques de desenvolupament econòmic, aprofitant les fortaleses de la concertació, la visió i la gestió local, per posar-les al servei de la creació de riquesa, de llocs de treballs i de la generació d’oportunitats per a la ciutadania.

Compromís pel futur, res de ni-nis!

Mon, 15 Nov 2010 00:00:00 +0100

Compromís pel futur, res de ni-nis!
Fins a quin punt es pot tergiversar una proposta electoral?
En la convenció de programa electoral el President Montilla va presentar el Contracte pel Futur, una de les propostes amb les que el PSC concorre a les eleccions del 28N. Una proposta de política pública que s’emmarca en una visió de les polítiques actives d’ocupació personalitzades, tal i com reclamen tots els agents econòmics i socials i tots els experts en aquesta matèria.
Plantejar-se com a objectiu que cap jove menor de 30 anys estigui a l’atur sense formació més de 6 mesos no em sembla cap política de subsidis, al contrari, es tracta d’oferir oportunitats a aquells que el mercat laboral ha fet fora i no vol saber res d’ells i elles.
L’atur juvenil és un problema que el PSC afronta. I és evident que molts joves que només han conegut aquesta dècada prodigiosa que acabem de passar, que han vist com es podia guanyar diners –tot i que en ocupacions precàries- sense titulació, ara tenen un repte per endavant. Ara, han de concentrar-se en millorar la seva qualificació. Per què l’atur és molt menor entre aquells que tenen formació. Estem parlant de 50.000 joves que no tenen la ESO superada i que ara estan inactius. I també hi ha altres joves, que havent superat els seus estudis i estan llestos per començar a treballar, pero la crisi econòmica no els hi permet: Aquests són 75.000 menors de 30 anys amb formació i sense feina.
Quina proposta li fa el PSC a aquests joves? En primer lloc, no deixar-los enrere i oferir-los una oportunitat. Els proposem un contracte: El SOC treballa individualment amb ells i cada jove es compromet a formar-se i a buscar intensivament una feina. Els oferim un crèdit per a que els hi sigui més fàcil concentrar-se en la millora de la seva qualificació. A canvi, aquests joves, s’han de formar i han de superar els estudis als que es matriculin a partir de la orientació professional del SOC: la ESO els que no la tinguin, un cicle formatiu o una especialització els que ja tinguin formació. El SOC també els ajudarà en la cerca d’ocupació. Quan trobin feina, i mentre la mantinguin, tornaran el crèdit.
Aquest és el doble Compromís pel Futur del PSC: Per una banda, el compromís del servei públic d’ocupació amb el jove, i per l’altra, el compromís del jove amb la seva millora de qualificació. El canvi de model de competitivitat que tots volem i Catalunya necessita també passa per tenir uns treballadors i treballadores joves més formats, la nostra economia necessita molts i moltes més professionals. Els joves que s’acullin milloraran la possibilitat de trobar una bona feina i el conjunt de la població activa del país millorarà la seva qualificació.
Contràriament a aquest model d’oportunitas pels joves del PSC, Convergència i Unió ofereix un contracte juvenil sense salari. Podríem dir que es tracta d’un subsidi per a les empreses en forma d’explotació laboral juvenil: Pàgina 63 del programa de CiU.